Antoni Batista, periodista i autor del llibre Otegi, la força de la pau. 21 de gener de 2016

Antoni-Batista

L’Antoni Batista, és un dels grans periodistes del nostre país. Corresponsal al País Basc durant molts anys, a causa de la seva condició de català, i no espanyol o basc, sempre va intentar informar amb veracitat del que allí succeia.

Durant el sopar, vam conéixer el Batista periodista i també el Batista que va crear complicitats i amistat amb molts dels protagonistas d’aquells d’anys lo que conforma uns dels perfils periodístics més interessants del periodisme català.

 

 

 

 

Ricard Lahoz, Pacte de govern local i política nacional

GLIuMEM6

El nostre convidat al primer Beers & Politics a Tarragona és l’amic i company dels sopars-debat, Ricard Lahoz. Danvant d’un públic de 26 persones, va anar desgranant la seva visió del pacte municipal acabat de subscriure a Tarragona i com la situación local i supramunicipal por influir en el seu éxit o fracàs. Entre altres temes va comentar els interessos particulars de les pròpies dinàmiques locals dels partits o la projecció exterior dels polítics tarragonins. Es va fer un repàs a la diferent dinámica dels partits que l’han subscrit i els seus motius i el paper que tindran al govern, després va comentar unes breus pinzellades sobre les partits que hi ha al ple i els posibles partits que puguin sortir de cara al 2019.

Després es va obrir una tertúlia al voltant del particular cosmos polític, social i institucional tarragoní, una ciutat de 130.000 habitants que en opinió d’un dels assistents reprodueix al seu terme municipalla distribució de l’area metropolitana de Barcelona. Els assistents també van manifestar que l’èxit o fracàs d’aquest pacte municipal dependrà en bona mesura de la situación política que es doni a Espanya i Catalunya els propers 15 mesos i a Tarragona sobretot el destí dels Jocs del Mediterrani.

 

Josep-Lluís Carod-Rovira, una Catalunya de valors, dijous 31 de marc de 2016

carod

A Josep-Lluís Carod-Rovira li agrada llegir, reflexionar i pensar el país. Es nota que en el discurs i sobretot en la seva construcció és on ell se sent còmode i on troba els espais per elaborar un discurs postnacionalista, fil conductor del seu discurs des dels anys 90. Els que fa temps que el seguim, hem escoltat molts cops les idees que ell fa anys que defensa: Una Catalunya de valors, social i inclusiva. Com sempre, després d’escoltar-lo hom se n’adona que realment aquest és el camí que com a país hem de fer. Sempre que ha estat així, quan els catalans hem sortit a guanyar, és quan el país ha fet grans salts endavant.
La conversa comença amb un repàs del que hem fet per arribar on som i després el debat gira al voltant d’on estem ara i si ho estem fent bé, i surt la pregunta inevitable de “i ara, què?”. Sempre és interessant parlar amb polítics que han tingut poder i que ara, un cop alliberats del discurs oficial, són lliures de parlar de temes amb més llibertat que quan tenien més responsabilitats que les seves estrictes opinions.

Marc Suanes, el contrapoder i els moviments socials a Tarragona, dimarts 19 d’abril de 2016

marcEl Marc Suanes forma part dels moviments socials de Tarragona des de ben jovenet i és fill d’activistes, si a això hi sumem el fet de que part dels assistents han estat i són membres de diferents moviments socials a Tarragona, el debat està garantit. El debat d’aquest segon Beers & Politics celebrat a Tarragonava girar al voltant del desengany dels anys 80 després d’uns anys 70 plens d’il·lusions de transformació, la vampirització que van patir els moviments socials per part de diferents partits i la situació actual, amb uns moviments socials més especialitzats en causes puntuals i que continuen tenint una relació complicada amb els partits polítics.

Al debat va sorgir el tema dels nous partits polítics sorgits els últims anys a cavall del desencantament provocat per la crisi econòmica, els quadres dels quals en bona part sorgeixen o diuen que sorgeixen d’aquests moviments socials. Es va parlar del fenòmen Ada Colau i la seva plataforma política com a exemple més clar de persona que des dels moviments socials fa el salt a la política. A la demarcació de Tarragona l’exemple més clar de moviment social amb capacitat de movilització ha estat la Plataforma en defensa de l’Ebre (PDE).
El debat acaba amb la situació dels moviments a Tarragona ciutat on des dels anys 90 el moviment, sobretot el veïnal, està en un estat molt decadent pels mateixos motius que arreu: salt de líders als partits polítics, on allí ja tenen unes agendes diferents de quan eren només activistes, inflitració dels partits polítics per manipular-los segons els seus interessos, manca de relleu generacional, disputes personals, repetició de cares al llarg dels anys, incapacitat de fer un pas al costat de determinades persones o manca de cares noves creïbles. Però aquest ja és un altre debat per un altre Beers & Politics

Antonio Fernández, Joves entre la precarietat i l’atur

Jpeg

Si ajuntem en un mateix debat joves, treball, precarietat i un ponent preparat i que ens mostra la realitat del mercat laboral tal i com és, tenim un dels sopars amb més debat dels últims temps. Tots tenim fills, companys, experiències que ens permeten aportar alguna cosa a les dades de la investigació que l’Antonio Fernández ha anat fent els últims anys plasmada en una tesi i molts articles científics.

No és un tema senzill de tractar l’atur juvenil, ja que inclou molts factors difícils d’acotar. És un debat que va al fons de la nostra organització social i econòmica i de la planificació o manca de planificació que s’ha fet a vegades des de les organitzacions competents tant polítiques com educatives. El drama de l’atur juvenil és sistèmic de la nostra societat, independentment de qui governi. Polítiques benintencionades però erràtiques tant en matèria laboral com, per exemple, en matèria d’estímuls fiscals provoquen que tinguem un dels índex d’atur juvenil més alts de l’OCDE.

No podem trobar respostes fàcils a un problema molt complex `però la perspectiva d’una persona que es dedica a estudiar el fenòmen sempre ajuda a tenir una visió més profunda del tema.

 

Carlota Moragas, el discurs dels polítics a Twitter

Perfil AcadèmicÚltim Beers & Politics del curs davant unes 30 persones, on la Carlota Moragas ens va parlar de la utilització de les metàfores a les xarxes socials i en especial al twitter.

En l’esfera pública, el poder ja no s’aconsegueix a través de la dominació, sinó de la persuasió. L’objectiu dels actors polítics és obtenir el consentiment dels qui són governats i és així com el discurs esdevé una eina clau al servei del manteniment de l’ordre social i de la transferència d’ideologia. Per aquest motiu, les accions polítiques es poden entendre com a accions lingüístiques i comunicatives. La pugna per imposar una visió sobre una determinada realitat  converteix en essencial l’estratègia discursiva dels actors polítics. I la metàfora, per la seva capacitat de simplificar temes complexos i crear nous significats a través de l’analogia, es converteix en un recurs molt utilitzat per enmarcar la realitat que es vol definir. L’ús de la metàfora com a marc que guia la interpretació de l’electorat sobre els temes en conflicte, cobra encara més sentit a Twitter, a causa de la limitació que suposen els 140 caràcters a l’hora de traslladar el missatge polític.

Més enllà dels microdiscursos, però, Twitter es caracteritza per tres factors que condicionen el seu funcionament: la multimedialitat, la hipertextualitat i la interactivitat. Així doncs, la capacitat de transmetre informació a través de diferents mitjans (imatges, vídeo…), d’enllaçar continguts i de promoure la conversa amb altres usuaris, es posen també al servei del discurs polític i complementen les qüestions referides al seu contingut, com és l’ús de la metàfora. Com a eina de comunicació política, Twitter té diferents avantatges: es tracta d’una plataforma on el missatge no és mediat per un periodista (1); afavoreix l’empatia del ciutadà respecte l’actor polític, que juga a ser una figura semi-privada, cosa que l’humanitza (2); és un mitjà barat (3) i molt útil per la comunicació amb els simpatitzants (4); promou la mobilització ciutadana i la participació dels usuaris en activitats polítiques offline (5); permet monitoritzar l’opinió pública que es genera en l’esfera públic virtual (6) i els missatges es dirigeixen a un públic informat i interessat per l’actualitat política, que és líder d’opinió en els seus entorns (7).

Parlant de dominació i persuasió, a la tardor parlarem de l’hegemonia.

Bon estiu i fins a l’octubre!