Carlota Moragas, el discurs dels polítics a Twitter

13419073_537231226462969_1324681446554347879_nÚltim Beers & Politics del curs davant unes 30 persones, on la Carlota Moragas ens va parlar de la utilització de les metàfores a les xarxes socials i en especial al twitter.

En l’esfera pública, el poder ja no s’aconsegueix a través de la dominació, sinó de la persuasió. L’objectiu dels actors polítics és obtenir el consentiment dels qui són governats i és així com el discurs esdevé una eina clau al servei del manteniment de l’ordre social i de la transferència d’ideologia. Per aquest motiu, les accions polítiques es poden entendre com a accions lingüístiques i comunicatives. La pugna per imposar una visió sobre una determinada realitat  converteix en essencial l’estratègia discursiva dels actors polítics. I la metàfora, per la seva capacitat de simplificar temes complexos i crear nous significats a través de l’analogia, es converteix en un recurs molt utilitzat per enmarcar la realitat que es vol definir. L’ús de la metàfora com a marc que guia la interpretació de l’electorat sobre els temes en conflicte, cobra encara més sentit a Twitter, a causa de la limitació que suposen els 140 caràcters a l’hora de traslladar el missatge polític.

13412897_537231273129631_5633711567085266199_nMés enllà dels microdiscursos, però, Twitter es caracteritza per tres factors que condicionen el seu funcionament: la multimedialitat, la hipertextualitat i la interactivitat. Així doncs, la capacitat de transmetre informació a través de diferents mitjans (imatges, vídeo…), d’enllaçar continguts i de promoure la conversa amb altres usuaris, es posen també al servei del discurs polític i complementen les qüestions referides al seu contingut, com és l’ús de la metàfora. Com a eina de comunicació política, Twitter té diferents avantatges: es tracta d’una plataforma on el missatge no és mediat per un periodista (1); afavoreix l’empatia del ciutadà respecte l’actor polític, que juga a ser una figura semi-privada, cosa que l’humanitza (2); és un mitjà barat (3) i molt útil per la comunicació amb els simpatitzants (4); promou la mobilització ciutadana i la participació dels usuaris en activitats polítiques offline (5); permet monitoritzar l’opinió pública que es genera en l’esfera públic virtual (6) i els missatges es dirigeixen a un públic informat i interessat per l’actualitat política, que és líder d’opinió en els seus entorns (7). 

Parlant de dominació i persuasió, a la tardor parlarem de l’hegemonia.

Bon estiu i fins a l’octubre!

Leave a Reply